Les Creus, un clàssic. Sí, un clàssic, però cada vegada que el fem és diferent de les anteriors. Hui mateix. Hem deixat el cotxe en el Calvari per tal de calfar una miqueta abans de fer la pujada pel dipòsit i la pinada. Com sempre, cansa, però bé, hem anat avant fins a les Fontetes de Cantus i després hem pujat per l'Escala. I, com sempre, sabatada. No la donen, l'Escala. Seguim pujant a un ritme constant, descansant en els replanells i en l'últim tram ens hem equivocat (tantes voltes que hi hem passat i encara ens enganyem) perquè algú ha desviat els senyals del camí amb pedres i ens ha fet anar a l'esquerra en compte d'anar a la dreta. Hem refet el camí i hem tornat a la senda (Fran ha fet camp a través). Per fi, la creu, l'esmorzar i la vista. Esta volta no hem vist Grenlàndia, llàstima de dia llenganyós. La baixada per l'altra banda, una desviació per a veure la font de la Sangonera i cap avall per les revoltes. A mitjan camí, abans de marejar-nos, trenquem pel partidor que agafa la senda dels Borregos, un camí més aeri que l'altre i, sens dubte, més vistós. Tornada al cotxe. Una bona volta. Damunt, ha fet calor, es coneix que ja ve la primavera. PD. Pinyol s'ha portat bé hui. Totes les fotos TOTES LES DADES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada