Cercar en aquest blog

diumenge, 27 de febrer del 2011

PUIG AGUT (Llutxent)

Puig Agut

Hui, a més de Fran, Rafa, Àngel i Pinyol, s'hi afigen Fede i Montse. Eixim de Llutxent i fem una bona volta per camins rurals plens d'oliveres i ametlers. Amunt i avall per barranquets, anem calfant les cames fins que fem cap a una pista forestal que cada vegada és més estreta. El punt de muntanya pura comença en la caseta de Villa Bota, que té poc de vil·la i molt de bóta. A partir d'ací el camí fa poc més d'un metre i està molt descarnat per l'aigua. Quan apleguem a l'altura del Puig Agut, trenquem a mà dreta per a accedir-hi a través d'una sendeta. El cim està coronat per un piló geodèsic, però fa molt d'aire allí i baixem prompte. La tornada és per la pista avant un bon tros, on topem gent amb bicicleta (alguns amb la bici al braç). fins a baixar per una senda (per fi una senda de veres!) que ens du una altra volta al pla, tot i que a mitjan camí encara hi ha un trosset costerut.
Al final tornem a Llutxent pels caminals. La ruta està bé però un pèl massa llarga eixint de Llutxent; tal volta és millor començar des d'un encreuament que hi ha més avant (esta és una crítica -moderada- per a Fran, el sherpa de hui).
DADES DE LA RUTA (piqueu ací) 










divendres, 25 de febrer del 2011

MONTCABRER (des de Cocentaina)

el MontcabreR
 RAFA - FRAN - ÀNGEL - PINYOL
La visita al Montcabrer des de Cocentaina és la segona volta que la fem. La primera no gaudírem massa, ja que feia molt de fred i Rafa portava un constipat de primera. Ara feia més bon temps, però dalt del cim sempre fa un fred que et gela les costelles.

Ara som Fran, Rafa i Àngel (amb Pinyol). Eixim a les huit passades i començàrem a caminar uns deu minuts per un camí asfaltat fins a arribar a la senda. La primera part és molt bonica, amb vegetació de pins, i una vegada arribes a les primeres fonts sobre les pedres comença a pujar. Més avant arribem a la font de les huit piletes i continua pujant sempre cap a dreta.
vista del Comtat
El paisatge sobre el Comtat és impressionant i el tenim davant a tothora. La senda és més costeruda quan passes un tram de solsides en el barranc; la veritat és que és la part més pesada de totes, però en acabant arribes a la font de Sanxo, que té una bassa a prop. Ací en veiem uns que tiren tot recte cap al Montcabrer, però no hem vingut a patir (almenys no tant). Nosaltres seguim la senda que toca i passem per un tram planer que fa cap al mas. de Llopis, que està tot assolat i fa un aspecte com de necròpolis
la foto ho diu tot

Una miqueta més avant ens ajuntem amb la senda que ve d'Agres i comencem a pujar la part final que ens du al cap d'uns minuts al cim. En esta última part fa molt de fred i l'aire dóna molta pena, de manera que a penes toquem cim, anem a arrecerar-nos darrere una penya mentre Rafa fa les fotos per a la posteritat. Hem tardat una miqueta més de dos hores. La baixada és pel mateix camí i en poc més d'hora i mitja apleguem baix.